Qui som


El Partit Radical Noviolent transnacional i transpartit és una associació de ciutadans, parlamentaris, membres de Governs, de diferents nacionalitats, ideologies polítiques i partits, que vol aconseguir, amb els mètodes de la noviolència gandhiana, de la desobediència civil i de la democràcia, uns objectius concrets per a la creació de: un efectiu Dret Internacional, el respecte dels Drets de les persones i l'afirmació de la democràcia i la llibertat arreu del món.

 

Marco Pannella QUÈ VOLEM... “El ideal seria de disposar d'una organització política capaç d'aconseguir a desenes de Parlaments –el mateix dia, a la mateixa hora, amb les mateixes propostes legislatives, mitjançant convergents lluites noviolentes massives a diferents països– la discussió i aprovació de lleis fonamentals per a la vida del planeta i les llibertats i drets de tothom.” Marco Pannella

 

QUÈ PENSEM...

 

Tots els problemes polítics (econòmics, militars, ambientals, demogràfics, de dret) tenen sempre una dimensió internacional que no pot ser ni encarada ni resolta amb els medis dels que disposen els Estats nacionals. La política, pel contrari, no té institucions democràtiques internacionals, eines de dret, govern i iniciativa internacional. De la mateixa manera, no existeixen partits internacionals o, millor dit, transnacionals, capaços de promoure i organitzar iniciatives o propostes, superant els àmbits dels territoris i les institucions polítiques nacionals

 The symbol of the Radical Party is a portrait of Mahatma Gandhi constructed from the words "Radical Party" written in over 50 languages.Símbol del Partit Radical:
configura el rostre del Mahatma Gandhi
mitjançant la juxtaposició del nom
“Partit Radical” traduïda en 50 idiomes.

El Partit Radical és al mateix temps un projecte i una realitat política: el projecte d'una política internacional del dret, de les llibertats, de la democràcia política: d'instruments i “bens” polítics, que han aconseguit el desenvolupament econòmic i civil d'una part del món, i dels que en segueix privada la gran majoria de ciutadans i pobles, sense que aquesta exclusió representi un problema ni una prioritat de les institucions polítiques internacionals; la realitat d'una força organitzada, operant a l'àmbit internacional, reconeguda per l'Organització de les Nacions Unides com a ONG de categoria 1 (amb un estatus fins avui mai assignat a cap força política), capaç de promoure una sèrie d'objectius representatius, encara que sigui de forma simbòlica, de l'exigència d'un real “internacionalisme democràtic”

 

El Partit Radical no identifica la política internacional com a lloc de mediació d'interessos i prerrogatives nacionals, que reprodueixi, al seu interior, en els seus propis equilibris, les limitacions “nacionals” dels Estats, sinó com a una eina per a respondre als problemes producte de la pròpia debilitat i inadequació de les polítiques nacionals.

 

 


Nosaltres no “fem política”, com es diu comunment. Nosaltres lluitem. Ens batem pels drets fonamentals de la persona, que equivocadament alguns segueixen anomenant “drets de l'home”. En canvi, són també i sobretot drets de la dona, negats a molts llocs del món, amenaçats sempre i a qualsevol indret. Hem lluitat per les dones afganeses víctimes del fanatisme dels talibans; al costat d'Aung San Suu Kyi a Birmània i de Shirin Ebadi a l'Iran; contra la atroç aplicació de la Sharía als països governats pels integristes islàmics; contra las bàrbares mutilacions genitals femenines a l'Àfrica. Aquests som nosaltres: amb els nostres poc mitjans, amb la sola força de les nostres idees. Emma Bonino

 

El Partit Radical decidí, el 1988, convertir-se a tots els efectes en una força política transnacional i transpartídica, renunciant a ser, com havia estat durant una dècada de la seva història, concorrent amb llistes pròpies a les competicions electorals i present, amb els seus propis electes, al Parlament Italià i Europeu. Decidí per tant d'organitzar l'activitat de tots aquells que, als diferents països i partits, niuïn al seu cor la conquesta d'objectius essencials “per a la llibertat i el dret de tothom”. A vint-i-dos anys des de llavors, el projecte segueix essent el mateix. Tenim, en comparació amb aquell moment, encara més grans dificultats per a realitzar-lo i, a la vegada, més grans raons per a creure en la seva força i urgència.